MENORCA

Menorca té una població de 67.000 habitants dividits en 8 poblacions, amb una extensió de 702 quilòmetres quadrats i 216 quilòmetres de costa que ofereixen moltes possibilitats: platges, cales i racons perduts en llocs paradisíacs que donen forma a una illa rica, amb una gran diversitat geològica, cultural i patrimonial.

Menorca va ser declarada pel comitè MAS de la UNESCO Patrimoni de la Humanitat el 1982 i va ser incorporada també a la red Mundial de Lugares Singulares.

El paisatge menorquí és una combinació de colors, matisos i tonalitats: el Nord (Tramuntana) està format per petits turons separats per àmplies valls en les quals s'obren platges superbes com La ValI, Cala Pregonda, Cap de Faváritx etc; en canvi el Sud (Mitjorn) és una plataforma calcària travessada de Nord a Sud per estrets barrancs que condueixen a platges turístiques com Cala Galdana i Cala'n Porter, i a cales no urbanitzades com Son Saura, Cala Turqueta, Cala Macarella, etc.

La gastronomia menorquina és totalment mediterrània, està feta a partir d'aliments frescos i naturals de la terra i del mar.

Destaquem la deliciosa carn de les finques ramaderes de Menorca, el peix fresc, el formatge artesà amb denominació d'origen elaborat a les finques menorquines i els tradicionals embotits

de matanza.

Melmelades, mel i productes de pastisseria també formen part de la cultura gastronòmica de Menorca. Pel que fa a les begudes, la ginebra importada pels anglesos es continua elaborant de la mateixa manera que es feia en temps ancestrals. Amb aquesta ginebra es prepara la típica "pomada" de les festes patronals de Menorca, que consisteix en "Gin" i llimonada.

La nostra cuina ha sabut conservar-se al llarg dels anys mitjançant receptes que passen de pares a fills. Són les típiques receptes menorquines que seguim desenvolupant i adaptant als nous temps sense deixar que perdin la seva essència més tradicional.

Plats com la Caldereta de Llagosta, l' "oliaigu amb figues", les albergínies al forn, l'arròs "de la terra" i un gran assortit de rebosteria casolana, són cita ineludible par als amants de la bona cuina.

De la mateixa manera, Menorca també desenvolupa la nova cuina mediterrània adaptant-se als productes de temporada.

Durant tot l'estiu se celebren les festes patronals de cada municipi, on el cavall és el protagonista indiscutible. Des del juny fins al setembre els cavalls - guarnits amb llaços, brodats i clavells de colors- i els seus genets - vestits de blanc i negre- reviuen cada any un ritual que va néixer al segle XIV.

El calendari de les festes és el següent:

- Juny, 23 i 24: Sant Joan a Ciutadella.

- Juliol, segona quinzena: Es Mercadal, Fornells i Es Castell.

- Agost, pràcticament tots els caps de setmana:

Es Migjorn, Llumaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 i 25, Sant Bartomeu) i Sant Lluís.

- Setembre, 8 i 9: Festes de Gràcia a Maó. Sant Nicolau i El Toro.

Menorca, per la seva situació estratègica al centre de la Mediterrània, ha estat un lloc de pas de diferents cultures que des de temps prehistòrics han poblat i s'han arrecerat a Menorca, com a port d'escala i refugi.

Aquestes cultures han deixat un llegat important a Menorca. Per això, els historiadors diuen de Menorca que és un museu a l'aire lliure.

De l'època prehistòrica hi destaquen les 'taules", els sepulcres megalítics, els talaiots, les navetes i els poblats prehistòrics. Menorca ha estat objecte de diferents conquestes i dominis per part dels romans, els àrabs, la corona d'Aragó i el Regne de Mallorca. Les incursions de pirates i la conquesta dels anglesos i dels francesos completen un llegat patrimonial i cultural important que no es pot deixar de visitar.